ni detengudes en los dich lochs, com aço seria materia de engenrar malvolença e guerra entre les gents dels dits regnes. Rex Martinus. Dominus rex mandavit michi Guillelmo Poncii. Es folgen Bl. 16-17 Bitten um Errichtung des Cistercienserkollegs. Unter anderem sollen sich die Gesandten nach den Privilegien erkundigen, que habet et obtinet capella palacii maioris regis Francie,' in qua reliquie ipsius regis Parisius collocate existunt. c) Schreiben König Martins an seine Gesandten nach Avignon und Paris. Dezember 1398 bis August 1399. Am 4. Dezember 1398 ist es dem König noch nicht bekannt, dafs seine Gesandten bereits am 24. November2 bis zu Peter in den Palast eingedrungen waren. Schon jetzt modifiziert er eventuell die früher erteilten Instruktionen, weist aber im übrigen die Gesandten an die Entscheidung Peters. Am 18. Dezember freut er sich über die Audienz bei Peter und über den glücklichen Verlauf der Reise seiner Gesandten nach Paris und schärft ihnen nochmals die von Peter erteilten Weisungen ein. Am 19. März 1399 hat der König aus dem Briefe des in Paris weilenden Bischofs von Huesca, Johann Bauphés, eines Normannen, gehört, dafs seine Gesandten in Paris die nötigen Befehle an die Kardinäle in Villeneuve erlangt haben, um nach ihrer Rückkehr von neuem Einlass zu Peter zu erhalten. Würde dies nicht der Fall sein, so sollten sie den Einlafs durch Drohungen erzwingen. In dem Briefe vom 12. Juli klagt Martin über mangelhafte Berichterstattung und weist seine Gesandten an, sich zur Übermittlung von Nachrichten, die dem Papier nicht anvertraut werden könnten, des Peter de Ponte zu bedienen. Ferner wünscht er Mitteilungen über Guerau de Cervellon, der sich eben zeitweilig von seinem Gefährten getrennt hatte und in Paris thätig war. Mit derselben Klage über Mangel an Nachrichten beginnt der König seinen Brief vom 30. August. Durch denselben bestellt er seine Gesandten, die sich wohl schon nach der Heimat sehnten, zu seinen ständigen Agenten in Avignon und Paris und erteilt ihnen demgemäss neue Instruktionen. Aus denselben erfahren wir, was nach des Königs Ansicht im Sommer 1399 vor allem im Interesse Peters anzustreben war. Die Geneigtheit und die liebevolle Sorge des Königs für letzteren erhält in diesen und den folgenden Briefen immer beredteren Ausdruck. Offenbar ist hier die 'Sainte Chapelle' gemeint. 2 Nach Zurita, Anales 1. 10, c. 68 wäre es der 25. November gewesen. Regest. 2290. F. 27. Lo rey. 4. Dezember 1398. Vostra letra havem reebuda, e aquella entesa vos responem, que sobrel fet de la anada de França, de quens havets scrit, vos havem tramesa estesament nostra intencio, a aço [27] quens escrivets, que en cas 5 que no haguessets hauda la dita entrada al pare sant, e com fossets en França, vos fos dit, que ell posas son fet a ordinacio e consell de nos e del dit rey de França o del duch Dorlens e de tots tres, axi com nos demanam de nos e del duch de Burgunya, si ho acceptariets, vos responem, que en cas que haiats entrada al dit pare sant interrogat per vos altres 10 sobre aço e altres duptets, porets seguir ço, que ell vos dira, segons lo memorial, que sobre aço vos navets portat. Mas si la dita entrata no havets hauda, porets respondre al consell de França, que a nos plaura la dita manera o altre semblant, en cas quel pare sant se vulla a aquella inclinar, per aço saber es necessari, que vos altres haiats entrada ab ell. 15 Car sens sa voluntat nos no podem alguna via atorgar. Dada en Caragoça, sots nostre segell secret, a IIII dies de decembre del any de la nat. del nostre senyor MCCCXCVIII. Rex Martinus. Dirigitur: Als honrat, religioses, amats e feels nostre missatgers per 20 nos ordenats enar al sant pare e als rey e duchs de França. Regest. cit. F. 33. Lo rey Darago. Dominus rex mandavit michi 18. Dezember 1898. Reebuda havem vostra letra e havem haut gran plaer de la bona e breu deliurança, que havets hauda en Avinyo e de la continuacio de vostre 25 cami, que havets fet en Paris [33] e volem e us manam, que segons lo memorial nostre, que havets per tots quatre, en lo qual solament volem, que proceiscats e continuets los negocis de part nostra en França virtuosament, segons lorde donat en aquells per lo pare sant e a la tornada façats deliurar totes les provisions, de que us havem donat carrech, e prenets 30 bones maneres, que continuadament siam certificats del proces, que farets e daço trobarets sobre los dits negocis. Sobre les altres coses, de quens scriuis, ja per altres letres vos havem fetes respostes, be que nons par haien loch, pus ab lo sant pare havets parlat e sots informats de sa intencio. Dada en Çaragoça, sots nostre segell secret, a XVIII dies de 35 deembre del any MCCCXCVIII. -Rex Martinus. Dominus rex mandavit michi. Guillelmo Poncii. Offenbar an die Gesandten nach Frankreich. Am 24. November 1398 waren die Gesandten bereits in den päpstlichen Palast eingelassen worden; s. oben SS. 73, 277. Regest. cit. F. 49". Lo rey Darago. 19. März 1399. Per una letra tramesa per lo bisbe Doscha al arquebisbe de Çaragoça havem sabut, com vosaltres havets obtengudes provisions del rey de Francia, per les quals vos deu esser donada entrada a nostre senyor lo papa, per que, si es ver, havem ne gran plaer. Pero en cas, que nou fos o no 5 poguessets haver entrada al dit sant pare, trametem vos una letra de creença quis dreça al collegi dels cardenals, ab la qual los pregam, que creeguen a vosaltres sobre ço, quels direts de part nostra. Per que dehits. e explicats [50] lus en virtut de la dita creença, que nos los pregam, com pus cordialment podem, que per ço que la unitat de la esgleya 10 vingue millor e pus breument a deguda e bona conclusio, vos donen. entrada al dit sant pare; e en cas quels nou volguessen fer, encarregats nos en sobre ells ab aquelles pus pungitives e cominatories paraules, que porets, donates lus entendre, que nos nos en sentim axi, com raonablement fer devem; e en aço prenets aquests e altres millors expedients e maneres, 15 que puxats, de manera que en tot cas vos sia donada facultat de entrar e parlar ab lo dit sant pare. Dada en Çaragoça, sots nostre segell secret, a XVIIII dies de marc del any MCCCXCVIIII. Rex Martinus. 25 Vostra letra havem reebuda quella entesa vos responem, que som molt maravellats, car nous havets fet saber e certificats nos de les coses, que deyts que us son estades dites en secret, quis tracten contre lo sant pare, per en P. des Pont o altra persona ab creença, pusque dubtats, que si per letres les nos feyets saber, aquelles no fossen trobades o preses per les guardes o per les gents darmes, qui corren, segons afirmats, los camins. E com daço nos escrigam ab congoxosa basca e vullam aquelles saber per tal, que hi puxam provehir, quel fet requerra, manam vos que, si per letres, segons dit es, no us en podets certificar, nos trametats lo dit P. 30 des Ponte o altre persona, de que sobre aquelles puxats plenament confiar, quin sen inform estesament. E no resmenys nos façats saber tot ço, que sapiats de mosen Gerau de Cervello e de tot ço, que ha fet, e si es aqui, quens scrivats distinctament e clara de tot ço, que haura fet, despuys que parti de vosaltres; e de tot ço, que havets fet apres sa venguda e encara de tots novelles, que de qualsevol part sapiats e daltres particularitats, de que puxats informar nostre coratge. Car a la veritat dignes sots de reprehensio gran, con tan parciosament vos sots havets en sovinejar 5 nos de letres. Si daquiavant ho esmenats, estar vos ha be, e que venga lo pus prestament e pus cuytada, que puxa. Dada en Çaragoça, sots nostre segoll secret, a XII dies de iuliol del any MCCCXCVIIII. - Rex Martinus. Dominus rex mandavit michi Guillelmo Poncii. Dirigitur abbati Rivipulli et ministro fratrum minorum. Regest. cit. F. 77. Lo rey. 30. August 1399. Molt sam maravellats, que pus soven no us certificats dels afers del pare sant e del proces, que en aquells se fa, com dejats presumir, que 10 desijam esser ne continuament avisats, per tal que en aquelles per remeys covinents e a nos possibles poguissem provehir. Iat sia, que algunes letres de vosaltres abbat e ministre toquants los fets en general, e de vos mossen Gerau algunes altres en Paris fetes de pochs dies ença haiam reebudes. E car nos havem molt a cor lo be avenir del dit pare sant e 15 la consolacio de aquell e creem, que per confort de sos affers e consolacio sua e per metre e procurar remeys covinents a les oppressions e injurjes, que continuament li son fetes a ell, sia cosa expedient e necessaria haver ab si o en les partides de França persones o embaxadors nostres, que los seus fets e negocis continuament prosseguesgen, e nostre 20 voler e deliberacio sia, que vosaltres, qui per la gracia de Deu los dits affers e negocis tro ara havets loablement prosseguits, en aquelles dejats encara treballar, tro que haien haut fi e expedicio convinent, per tal que de la final conclusio puxats gloria e honor deguda reportar ab creximent de merit. 25 Per ço vos dehim e manam en virtut de la feeltat, que vosaltres abbat e ministre deuets a la esglesia de Deu e al vicari vertader de Ihesu Crist, o per aquella, que tots vosaltres sots tenguts a nos, que si donchs lo dit pare sant lo contrari no ordenas, volgues e manas, no partiscats daquexes partides de Avinyo per venir als nostres regnes e terres, tro 30 atant que los dits affers haien pres alguna segura conclusio; ans si per alguna raho havets ia deliberat o deliberassets en les devenidor tornar vosen tots a les partides deça, de la dita deliberacio e motius de aquella nos certifiquats primerament e sperets nostra resposta, abans que della partiscats, si donchs lo dit pare sant lo contrari sobre la dita partença no 35 ordenas, segons dessus havem ia dit. Empero si per informar nos de algunes coses necessaries, de les quals no us poguessets bonament informar per letra o per en P. des Pont, deliberassets, que la un de vosaltres degues venir a nos, pusques faça ab plaer del dit pare sant, nos serem contents, que vos mossen Gerau o vos 40 lo ministre vengats a nos per informar nos de ço, que me[ne]ster sera. E com per la venguda de micer P. Çacalim la embaxada a vosaltres acomanada sia diminuida de doctor, e sia nostra intencio aquella reintegrar de la persona del dit micer P[ere] o de altre, que sia en son loch; e convengues aço matex fer en cas, que vos mossen Gerau dejats venir per la dita raho a nos, volem que daçons avisets e scrivats vostre parer lo pus breu que porets, certificant vos no resmenys, que nos som de present en deliberacio, 5 que vosaltres ab embaxada complida dejats encara proseguir axi ab los cardenals e ciutadans d'Avinyo com ab lo rey de França e son consell tres articles principals a nos de present occurrens e altres, que en apres acorrer se poran. Lo primer es, que con lo pare sant, segons sabets plenament haia, atorgats los capitols fets e ordenats per part dels dits rey 10 de França e cardenal[s] sobre la via de renunciacio, deuets procurar, que li sia restituida la obediencia, que per aquella rahon li era sostreta. Car pusque cessa la causa raonablement deu cessar lo effect, ques seguja de aquella. Item lo segon article, que deuets proseguir, es que la persona del dit pare sant, la qual per la concessio dels dits capitols no par que 15 sia de destret ni de perill deliurada, aconseguesca libertat e seguretat de sa vida. E lo terç article es, que com nos e nostres sotsmeses haian tot jorn haver recors al dit pare sant per indulgencies e graces e per iusticia, que los, qui lla iran per part nostra e d'altres nostres sotsmeses puxen ab letres e supplicacions entrar e exir liberament [77] al dit pare 20 sant sens constrenyiment ne desalt, que fet nols sia. E car per letres e relacio de molts havem apres, que en aquest tercer article los cardenals e ciutadans de Avinyo se son hauts tro ara es han encara fort descortesament envers nos e nostres sotsmeses, volent nos forçar indirectament asseguir lur pecat, error, cisma e trahicio detestables e per conseguent 25 esser participants en lur dampnacio, perço volem, que vistes les presents presentades les letres de creença, que sobre aquesta rao trametem als dits cardenals e ciutadans de Avinyo, de les quals vos trametem copia dins la present, per tal que veiats que contenen, vosaltres tots o aquells, qui en Avinyo presents serets, procurets e instets ab aquella maior diligencia 30 que porets ab los dits cardenals e ciutadans de Avinyo, que sobre lo dit tercer article facen esmena deguda e plena sens altra dilacio e proveesquen en manera, que daç avant nostres mistatges e sotsmeses, qui al dit pare sant volran haver entrada o recors, haien aquella francament sens embarch e no sien axi mal tractats ni victuperats ni destrets, con son 35 states tro ara; certificants aquelles, que si en aço no proveexen sens alcuna dilacio, nos farem dels uns e dels altres tota aquella veniança, que a nos sera possible de fer, per manera que lur iniquitat e inich e malvat coratge, que mostren manifestament a nos e nostres sotsmeses, no passara sens deguda recompensacio, ne la traycio e malvestat, que contra Deu e 40 lur senyor han comesa, per nostra paciencia nols sera pus avant palliada e jamenys (?) sostenguda. Dada en Çaragoça, sots nostre segill secret, a |