Sayfadaki görseller
PDF
ePub

XXX d'agost del any de la nat. de nostre Senyor MCCCXCIX. Rex Martinus.

Dirigitur ambassiatoribus.

Dominus rex mandavit michi
Guillelmo Poncii.

7. Königliche Schreiben inbetreff der Entsatzflotte.
29. Oktober 1398 bis 5. Januar 1399.

Dafs diplomatische Sendungen und Verhandlungen allein zur Befreiung Peters nicht genügen würden, war wohl König Martin bei seiner Vertrautheit mit dem Kriegshandwerk und seiner Kenntnis der Sachlage in Avignon von Anfang an klar. In dem verhältnismässig sanften Tone, in dem er mit Frankreich und selbst mit den abtrünnigen Kardinälen verhandelte, lag vielleicht eine gewisse Berechnung. Es sollte die Aufmerksamkeit von den kriegerischen Rüstungen an der aragonesischen Küste oder wenigstens von der Beteiligung des Königs an denselben abgelenkt werden.

Diese Rüstungen gingen allerdings nicht direkt vom Könige aus und erfolgten nicht in seinem Namen. Es sollte nicht eine königliche Flotte auslaufen. Wieviel Anteil trotzdem Martin an ihr hatte, wie kräftig er die Ausrüstung derselben betrieb und beschleunigte, ergibt sich deutlich aus folgenden königlichen Schreiben.

Im ersten Schreiben vom 29. Oktober 1398 beauftragt Martin den Governador von Valencia, zur Schlichtung der zwischen dem Vescomte Rocaberti und den Rhederern ausgebrochenen Zwistigkeiten, falls er es für thunlich erachte, Johann Gasto zum Befehlshaber der Entsatzflotte zu bestimmen und alles aufzuwenden, auf dass durch diese Wirren das Auslaufen der Flotte auch nicht um eine Stunde verzögert werde.

Sehr rätselhaft scheint auf den ersten Blick das Schreiben vom 12. November. In ihm thut der König dem Stadtrat von Barcelona zu wissen, er habe ihnen zwar durch ein früheres Schreiben geboten, Peter, falls er sich nach ihrer Stadt flüchten sollte, aus derselben zu vertreiben und ihm keinen Einlass zu gewähren; nun aber seien die Gründe, die ihn zu diesem Befehl bestimmt hätten, hinfällig geworden, weshalb es nun sein Wille sei, dafs sie Peter, falls er ihre Stadt betreten würde, mit allen ihm gebührenden Ehren empfangen sollten.

Den Ursprung jenes rätselhaften Verbotes enthüllt und erklärt uns das Protokoll einer Sitzung des Stadtrates vom Barcelona vom 3. April 1397, das ich hier gleichfalls folgen lasse. Aus demselben ergibt sich, dafs das königliche Verbot vom Stadtrat selbst veranlasst worden war.

Wir lernen also hier, dafs bereits im Frühling 1397 die Lage Peters in Avignon als so gefährdet galt, dafs davon die Rede war, König Martin werde ihn mit sich nach Aragonien bringen. Die Gründe, welche die Stadtväter von Barcelona diesem Vorhaben entgegenhielten, waren schwerwiegend

und verdienten alle Beachtung. Dafs übrigens damals ein solcher Plan in der Luft lag, besprochen und geglaubt wurde, und zwar auch in Avignon, ersehen wir deutlich aus dem Berichte Alpartils.1

Durch ein Schreiben vom 20. November bestellt Martin Peter de Luna, Propst von Valencia und Neffen des Gegenpapstes, zum Oberbefehlshaber der Entsatz flotte und erteilt ihm alle nötigen Vollmachten und Gerechtsame.

Am 17. Dezember teilt er dagegen dem Governador von Valencia mit, nach den letzten Mitteilungen der Gesandten von Avignon scheine das Auslaufen der Flotte nicht mehr notwendig; dieselbe solle deshalb aufgeschoben werden, bis er nach reiflicher Überlegung seine Entscheidung getroffen haben

würde.

Den eigentlichen Ursprung der Entsatz flotte erfahren wir aus dem königlichen Schreiben vom 5. Januar 1399. Um die Zeit, in der in Avignon die Belagerung des päpstlichen Palastes sich vorbereitete und begann, kehrte in den Hafen von Valencia eine Kreuzzugsflotte aus den Gewässern der maurischen Küste Nordafrikas zurück. Es war dies vielleicht die Flotte, welche infolge der Beraubung der Küstenstriche von Oropesa und Torreblanca und des in der Kirche dieses Städtchens erfolgten Raubes heil. Hostien in den ersten Monaten desselben Jahres gegen Tunis ausgelaufen war.2

Diese Flotte, welche aus zehn Galeeren und vier Galeoten bestand, wurde vom Agenten Peters, Franziskus Clementis, für zwei Monate um die Summe von 36000 Goldgulden in dessen Dienst gestellt. Im übrigen beschäftigt sich der königliche Brief, dem ich diese Mitteilungen entnehme, mit der Ausbezahlung der den Schiffsherren und den Mannschaften schuldigen Summen, für die sich die bischöfliche Kathedrale von Valencia haftbar gemacht hatte. Über die weiteren Schicksale dieser Entsatzflotte habe ich bereits früher Mitteilungen gemacht.

Regest. 2290.

29. Oktober 1398.

F. 23. En Marti par la gracia de Deu rey Daragon etc. al noble e amat conseller nostre mossen Ramon Bohil, governador de regne de Valencia, salut e dillecio. Com vullam, axi com es molt necessari, per lo gran perill, en que lo sant pare e tots aquells nostres naturals e sotsmesses, qui son ab ell, estan, als quals la armada feta santament en aquexa 5 ciutat deu soccorrer, com en altra manera noy serien ab temps, ans serien perduts, que la questio o debat, qui es entre lo vescomte de Rocaberti duna part e los armadors e clavaris et altres de la dita armada de la altra, per rao de la capitania daquella, sia per vos duna paraula, hoides les parts, determanada, manam vos espressament, que encontinent de peus en la 10 forma e per les raons demuntdites determenets la questio demunt dita,

[merged small][merged small][ocr errors][merged small]

et aquella determenada liurats decontinent lo poder, lo qual ensemps ab la present vos trametem, a mossen Johan Gasto, capita elet en la dita sancta armada, si haurets trobat lo dit vescomte no deure obtenir la dita capitania. E guardats vos, que aço nos leguiu (?) a vostra colpa sol I hora, 5 car poria sen seguir total perdicio del dit estol et imputar ho hiem e a vos e vostres bens. Dada en Calatayud], sots nostre segell secret, a XXIX dies de octubres, en lan de la nativitat de nostre senyor MCCCXCVIII. Rex Martinus.

Dominus rex mandavit michi

10

Regest. cit.

F. 23. Lo Rey.

Guillelmo Poncii.

12. November 1398.

Promens. Iassia laltra dia per certes raons, que a açons induhiren, per nostra letra closa vos manassem espressament sots le deure de feeltat, aquens sots tenguts, que sil papa venia en aquexa ciutat, nol acullissets, 15 ans, si hi entrava, lo forax cassets de aquella; empero com ara cessen

les causes, per les quals faem lo dit manament, perço revocants de certa sciença la dita letra el manament en aquella a vosaltres fet, plau nos e volem, que, sil papa ve a aquexa ciutat, sia per vosaltres acollit e tractat segons que la sua dignitat apostolical e condicio requeren. Dada en 20 Çaragoça, sots nostre segell secret, a XII dios de novembre del any MCCCXCVIII. Rex Martinus.

25

[ocr errors]

Dirigitur consiliariis Barchin.

Dominus rex mandavit michi

Guillelmo Poncii.

Stadtarchiv von Barcelona: Deliberaciones del consejo de los conselleres, vol. 1395-1398.

17, April 1397.

F. 87. Die martis, III mensis aprilis anni predicti MCCCXC septimo. Convocat e applegat consell dalguns honorables promens de la ciutat, los honorables consellers proposaren en lo dit consell, que a oida lur era pervengut per assercio dalguns, que intencio era del papa, que per tal com ell nos tenia per segur en Avenyo, que sen isques ab lo senyor rey 30 e que sen vinga en la senyoria del dit senyor, e que per aquesta raho lo papa insta, quel dit senyor rey puig a Avinyo; e que los dits consellers dupten, que sil papa ix de Avinyo ab lo dit senyor rey, nel dit senyor lo amena en sa terra, daço no seguis gran discordia ab la casa de França e encara ab altres reys e princeps e poderoses senyors, e apres sen poria 35 seguir guerra e altres grans inconvenients al dit senyor e a sos regnes

1 König Martin war eben im Begriffe, auf seiner Rückreise von Sicilien Peter in Avignon zu besuchen; s. oben S. 26 f.

e terres; e mes avant sen poria torbar lo tractament, quel dit senyor empren sobrel levament del present scisme; per que lo dit consell deliberas e acordas, que deuia fer la ciutat sobre aço.

Item feta la dita proposicio lo dit consell acorda, que per tolra molts inconvenients, escandells e perills, que no solament al dit senyor 5 e a son regne, ans encara a tota la christiandat se porien seguir, sil dit senyor trahia de Avinyo lo papa el amenava en sa terra; los consellers tremetessen al dit senyor rey I escriva,1 que fos persona entenent e discreta, que per part de aquesta ciutat lo supplicas, que ell no degues traure lo papa de Avinyo ne permetes, que sen vingues ab ell, explican li los 10 inconvenients, perills e escandels dessus dits; mas que si per segurtat del papa o en altra manera entenja sobre aço res fer, que primerament nagues acort e deliberacio ab sos vassalls e sotmeses, quel li darien leyal e bo, segons tos temps havien acustumat.

Regest. cit.

20. November 1898.

F. 24. Nos en Marti, per la gracia de Deu rey Darago, de Va- 15 lencia etc. Com sia molt expedient e necessari, que toda la gent darmes, patrons, comits, sotocomits, companyons, ballesters e altres qualsevol hommes, qui van o iran ab galees, galiotes, naus e altres qualsevol vexells o fustes, quis son armades os amaran dins nostra senyoria per soccorrer al sant pare, posat en perplexitat gran, sien, vagen e stiguen sots una 20 notable e gran persona, qui aquelles men, govern, aregesque; per tenor de la present, de la strenuitat e virtuosa abtesa de vos noble e amat nostre mossen P[ere] de Luna, canonge e pebordre de Valencia, plenerament confiants, elegim, ordenam e posam vos dit noble en capita, regidor e ductor de les gents darmes e altres demuntdits, qui van e iran en la dita 25 armada; e per tal que la dita capitanja puxats poderosament e axi com se pertany exercir, nos plau, atorgam e volem, que vos dit noble siats capita, ductor, guiador e regidor de tots aquells de qualsevol stament o condicio sen, qui en la dita armada iran, e hajats e exerciscats axi en mar com en terra en e sobre aquells e lurs bens, servidors e companyes 30 tota juridiccio criminal e civil e altra qualsevol, que nomenar se puxa e que capitans, ductors, guidors e regidors de semblants armades han acustumada exercir e haver. Axi mateix conegats e puxats conexer de totes questions, controversies [25] e debats, qui per rao de la dita armada seran o poran esser per qualsevol manera entre los patrons, armedors et altres 35 qualsevol de la dita armada, o en aquelles, si ben vist vos sera, ordenar e deputar conexedors o jutges o aquelles questions, controversies e debats, si pus expedient e profitos vos parra, levar de carrera, decisir e deter

In der That wird in dem Dietari del Antich Consell Barceloní, Barcelona I (1892), 65 vom 4. April der Abgang des en Berenguer de Gostems nach Avignon verzeichnet. Am 23. April kehrt derselbe zurück.

menar en aquella forma e manera, que Deus vos administrara, en vostra industriosa saviesa mils parega. E nos ab la present manam a tots e sengles patrons, hommes darmes, comits, sotocomits, companyons, hommes de rem e altres qualsevol e de qualque stament o condicio sien, qui en 5 la dita armada iran e seran, sots la fe e naturalesa, a quens son obligats e tenguts e en altre manera, com pus stretament podem, que tant com la dita armada durara e apres tro haja desarmat, hajen vos dit mossen P[ere] per capita, guiador, ductor e regidor lur e a vos e a vostres manaments e ordinacions obeesquen, axi com farien a nos, si personalment hi 10 erem; car nos ab aquesta matexa en e sobre totes les dites coses e altres emergents e dependents daquelles vos fem mer execudor ab tota plenera juridiccio e conexença e us donam plen poder e us comanam plenerament nostres veus. En testimoni de la qual cosa manam la present esser feta e ab nostre segell secret segellada. Dada en Çaragoça, a XX dies de 15 novembre, en lany de la nativitat de nostre senyor MCCCXCVIII. Rex Martinus.

Dominus rex mandavit michi
Guillelmo Poncii.

20

20

Regest. cit.

F. 32. Le rey.

17. November 1398.

Governador. Segons letres, que havem haudes de nostres missatgers, que havem trameses en Avinyo, los fets del papa stan en assats bona disposicio e que alcuna cosa no es tan be stant torbar aquells con la enada daquex estol; per que havem deliberat, que sobresega lo dit stol en la sua anada; e axi manam vos, com pus expressament podem, que 25 façats, quel dit stol no partesca anar Avinyo, tro nos hajam sobre la dita anada plenerament deliberat e nos vos ne hajam feta saber nostra deliberacio; e guardats vos, que aço no mudets o leguiets sol una hora; cor en lo remandre o anar sta lo beavenir o lo errar dels fets del dit sant pare. Dada en Çaragoça, sots nostre segell secret, a XVII dies de de30 cembre del any MCCCXCVIII. Rex Martinus.

Idem.

Regest. cit.

5. Januar 1399.

Intellecto, quod sanctitas.

F. 38. Sanctissime ac beatissime pater. vestra, ut liberari valeret ab obsidione nephanda, qua in papali palacio una cum naturalibus nostris nonnullis strictius tenebatur, classem cruciate per 35 civitatem Valentinam olim contra Agarenos infidelissimos congregatam, que pro tunc de confinibus Africe redierat, postulabat, promitens eidem stipendia solvere opportuna, prout in certis litteris pro parte beatitudinis. vestre et reverendi patris domini cardinalis Tirasonensis dilecto consiliario nostro Francisco Clementis, cubiculario vestro, directis didicimus contineri;

« ÖncekiDevam »