Sayfadaki görseller
PDF
ePub

Dirigitur duci Burgundie.

Serenissimo principi Ludovico, Dei gratia regi Neapolitano, nepoti nostro carissimo etc. ut littere ducis Burgundie etc.

Regest. 2290.

Idem.

14. November 1399.

F. 108. Molt car e molt amat frare. Per tal car trobam plaer 5 gran tota vegada, que de la prosperitat de vostra persona oim bones novelles, vos pregam affectuosament, que al pus sovent, que porets, nos en certificats; car tots jorns estam desijoses de oir les, e Deus per sa gracia eus vulla atorgar axi, com vos matex desijats. E car creem, que us trobarets aximatex plaer, vos certificam, que per gracia de Deu nos, la reyna 10 muller e lo rey de Sicilia fill, nostres molt cars, segons certs ardits, que novellament ne havem hauts, som ben sans e en bona disposicio de nostres persones.

Molt car e molt amat frare, maestre B. de Berchiot,1 nostre e vostre secretari, no es aci ne per conseguent nos ha pogut explicar per sa ab15 sencia co, que vos nos havets fet saber per vostra letra, quens devia dir e explicar de part vostra sobre lo matrimoni de nostres molt cars nebots lo rey Loys e la reyna de Napols. Ço quen volets o demanats, fets nos ho saber estesament; car nos vos complaurem daxo e de totes altres coses, que bonament puxam, molt volenterosament e liberal. Lo fet de nostra 20 molt cara sor la reyna dona Yolant, molt car e molt amat frare, havem haut haver tots temps per vostra amor e honor en singular recomendacion.

Molt car e molt amat frare, altres vegades axi per letres com per nostres ambaxadors vos havem recomanats los affers del sant pare, mogut 25 a aquelles mes per reverencia de nostre senyor Deus, que per altra affeccio, et segons havets pogut saber ell, primerament a instancia de nostres ambaxadors per nostra part feta atorga e promes star sobre la unio de la esgleya a consell de nostre molt car cosi lo rey de França e nostre o en cas d'empacxment seu, que vos o lo duch de Berry o de Dorleans fossets en 30 loch seu. En apres a instancia dels dits ambaxadors al dit sant pare feta ell atorga e firma tots los capitols per vos e lo consell del dit rey ordonats e fets en Paris sobre la via de renunciacion, sperant que per la concessio d'aquelles ell serie deliure del destret, en que era posat, segons que los embaxadors del dit rey e per lo tenor dels dits capitols li era 35 estat promes. E puys, segons experiencia mostra, ell es estat pus destret, que dabans era hoc; e encara novellament li son estats trameses novells capitols, que ell deja estar a consell del dit duch Dorlens, foragitant ne segons apar nos e vos; de la qual cosa som fort meravellats e noy sabem

1 Vgl. oben S. 271.

2 Offenbar die Artikel vom 11. Oktober 1399, s. Martène-Durand VII, 663.

rao alcuna, si donchs no es causa la fraternitat, qui es entre nos e vos, axi com ja us havem fet saber pus estesament per altra nostra letra.1 Ara novellament, molt car e molt amat frare, es vengut a nos l'arquibisbe de Messina de part del elet de Roma ab certs tractes, que us ha moguts, faent molt per la unio de la esgleya universal, si son continuats, segons б per ell son estats moguts. E sobre aquests e altres quasivol faents per la dita unitat, nos havem intencio de troballar per tot nostre poder, per portar los a bon acabament; car entenem, que sie acte nostre e de qualsovulla princep cristian [109] e catholich. Empero appar nos, que aquestes tractes, o qualsevulla altres faents per unitat de la unitat de la sgleya 10 universal nos potem be continuar e molt menys acabar, stant la divisio, que es vuy entre lo dit nostre sant pare e la sua partida, la qual empaxa la dita unitat de la esgleya universal. Per ço, molt car e molt amat frare, vos pregam tan effectuosament com podem, que vulles en donar libertat a la persona del dit sant pare, segons li ere stada promesa, vulles en la 15 restitucio de la obediencia vullats fer e treballar axi, com catholich princep deu fer per reverencia de Deu e conservacio de la fe catholica e amor e honor nostra. Car per cert havem, que lla on vos vullats donar vostra favor, lo fet sens dupte havra bona perfeccio. Certificants vos, que en la prosecucio e perfeccio d'aquestes tractes a nos moguts es nostra in- 20 tencio de avisar vos ne e finalment donar vos tan gran part de la honor, com revenir per nos matex. E si algunes coses, molt car e molt amat frare, vos plaen de part d'aça, fiablement nos ne escrivets, car nos les complirem de gran voler. E haian, molt car e molt amat frare, la santa Divinitat en sa curosa guarda. Dada en Çaragoça, sots nostre segill secret, 25 a XIIII dies de noembre del any de la nat. de nostre senyor MCCCXCVIIII - Rex Martinus.

Les alliances, que us son demanades per los reys infeels, de que a vostra fraternitat havem scrit, en cas que les façam, farem a fort curt temps, segons vos nos fets saber per vostra letra. Dada d'axi com dessus. 30 Guillelmus secretarius.

[blocks in formation]

F. 134. An den Herzog von Burgund als Kredenz für Gerau de 35 Cervello. Dasselbe wie oben. Neu ist nur: E puys, segons experiencia mostra, ell [Peter] es posat en maior destret e perill, que d'abans no era, per no haver la custodia del duch Dorleans, per ordinacio del dit rey e son consell a ell atorgada, pregam tan affectuosament com podem, que vulles en donar loch e obra a la dita custodia e liberacio del dit sant 40

1 S. oben S. 301.

[ocr errors]

pare, vulles en la restitucio de la obediencia fer e treballar. Vom 30. Januar 1400.

(Desgleichen an die Herzöge von Berry, Orleans und Bourbon und König Ludwig von Neapel.)

F. 135. Lo rey Darago.

Reebudes havem vostres lettres fetes en Paris la vespera de Nadal 5 e havem agut plaer, car axi largament nos scriuis les noves de la part della, e havrem aximateix a gran servir, que us en certifiquets soven de les, que daci avant occorreran. E sapiats, que ab la present vos trametem les letres de recomendacio ab creença per vos sobre los affers del sant pare, en la forma, que les havets demanades. ... Vom 30. Januar 1400. (An die Gesandten in Paris.)

d) Die Instruktionen der aragonesischen Gesandtschaft nach Paris und Avignon vom August 1402.

Von den hier mitgeteilten Schriftstücken der aragonesischen Kanzlei dürfte wohl das folgende als das am besten abgefasste zu gelten haben.

Als echter Aragonese war König Martin während der nun bereits fast vier Jahre andauernden Einschliefsung Peters nicht müde geworden, für dessen Befreiung in Paris und in Avignon, in der Provence, in Kastilien und Navarra alle ihm zu Gebote stehenden Mittel: Bitten, Gründe, Beredsamkeit, Drohungen und Repressalien in Anwendung zu bringen. Doch war seine Geduld nun erschöpft, und er war entschlossen, den Knoten zu zerhauen, falls er sich nicht lösen liefse.1 Noch einmal wollte er die Lösung durch eine Gesandtschaft versuchen. Doch hatte dieselbe allem Anscheine nach bereits von Anfang an die absolute Sendung, Peter zu befreien, sei es durch Verhandlungen, sei es durch eine via facti', wie man damals in der diplomatischen Welt euphemistisch zu sagen pflegte.

Mit dieser entscheidenden Sendung betraute der König nicht, wie bisher, eine Anzahl untereinander gleichgeordneter Herren, sondern wählte hierfür eine hervorragende Persönlichkeit, der er als Gefolge (comitiva) einige andere Herren beigab. Der Erwählte war Jakob de Prades, den der König als seinen Verwandten und als Connetable von Aragonien bezeichnet. Derselbe hatte sich nicht nur in der Heimat, sondern auch in Sicilien als erfahrenen

1 In dem Beglaubigungsschreiben an Peter (Regest. cit. fol. 125, datiert ‘ultima die iulii 1402) sagt Martin, er sende 'inclitum et magnificum virum Iacobum de Prades, militem, consanguineum nostrum predilectum, conestabulum regni nostri, et in societate seu comitiva eiusdem dilectos consiliarios nostros Vitalem de Blanis . . obsessionem detencionemque carceris tam longevam ac strictam et nephandam nequentes amplius sustinere' habe er sich zur Absendung dieser Gesandtschaft entschlossen.

...

Auch in der an die abtrünnigen Kardinäle gerichteten Kredenz sagt der König, er sei entschlossen, mit aller Macht eine Wendung herbeizuführen (gestientes totis conatibus providere).

Diplomaten und erprobten Kriegsherrn erwiesen. In ähnlicher Weise wie 1403 in Avignon erscheint Jakob 1408 in einem gleichfalls entscheidenden Augenblicke in Portovenere an der Seite Peters.1

Die Lage Peters hatte sich bedeutend gebessert. Die durch die Obedienzentziehung erhoffte Einigung der Christenheit war ferner als je gerückt. Es wandte sich daher die öffentliche Meinung in der Provence, in Kastilien und Navarra, ja selbst in Frankreich mit wachsendem Unmut gegen die Vergewaltigung Peters. Aber diese war in Paris mit der hochgradigen politischen Spannung verknüpft, welche zwischen dem Herzog von Orleans und den Herzögen von Burgund und Berry bestand, und war für die Hofprälaten dieser beiden letzteren Fürsten und die abtrünnigen Kardinäle und Bürger in Avignon gewissermassen eine Lebensbedingung.

Diese nach allen Richtungen hin unbefriedigende Lage tritt uns aus den hier folgenden Instruktionen wie aus einem Spiegelbilde entgegen. Die verlegenen Ausreden der abtrünnigen Kardinäle, die Enttäuschung in Kastilien und Navarra, das widerspruchsvolle Verhalten des Pariser Hofes, alles dies führt König Martin für Peter ins Feld und erteilt uns dadurch manche wertvolle Aufschlüsse.

Über den Verlauf dieser wichtigen, ja geradezu entscheidenden Gesandtschaft erhalten wir von Alpartil leider nur einige fragmentarische Nachrichten. Jakob traf am 14. September -wahrscheinlich direkt von Aragonien kommend2 - am Thore ein, auf das die Brücke von Saint-Bénézet mündet. Sie wurde ihm nicht geöffnet, worauf er einen kräftigen Protest einlegte und sich nach Villeneuve-lez-Avignon zurückwandte. Erst am 30. September erhielt er Zutritt zu Peter. Am 31. Oktober suchte er zwischen Peter und dem König Ludwig von Neapel zu vermitteln.♦ Am 22. November hatte sich der Verdacht, den die abtrünnigen Kardinäle und die Bürger gegen ihn gefasst hatten, bereits so verdichtet, dafs er gezwungen war, sich zeitweilig nach Villeneuve zurückzuziehen. Am denkwürdigen 12. März endlich war es Jakob, der Peter beim Austritt aus dem Palaste erwartete und ihn nach Châteaurenard geleitete.

Regest. 2291.

6

August 1402.

F. 127. Ço quel magnifich don Jaime de Prades, conestable del regne Darago, mossen Vidal de Blanes, miçer Johan de Vallterra e micer Francesch de Blanes, consellers del senyor rey Darago, ambaxadors per lo dit senyor ordenats anar per affers de nostre senyor lo papa al rey de França e sos oncles 5 e frare e al consell de França han e deven explicar e dir de part del senyor rey Darago al dit rey de França, oncles, frare

1 S. oben S. 165.
S. oben S. 136 f.
5 S. oben S. 137.

2 S. unten S. 308, Z. 14.

4 S. oben S. 137.

6 S. oben S. 138.

Ehrle, Martins de Alpartil Chronica.

20

e consell demunt dits per vigor de les letres de creença, que del dit senyor sen porten. Guillelmus secretarius.

E primerament explicaran los dits ambaxadors de part del dit senyor rey Darago als dits rey de Francia, oncles, frare e consell seus, com lo 5 dit rey de França, presents los dits seus oncles, frare e consell dix e obrint sa intencio, declara, ell james no haver ordonat ne manat lo dit sant pare esser enclos, ne tengut pres, ne esser artat per alcuna streta custodia, ni haver james inhibit e vedat, que al dit sant pare e en son palau papal no poguessen entrar e daquell exir a lur plana voluntat tots aquells, qui 10 entrar e exir ne volguessen, ne aquell esser despullat de sos bens, ne contra ell esser feta guerra alcuna, ne violencia en sa persona; ans lo dit rey per tuicio de la persona del dit sant pare o daquells, qui ab ell eren, los havie reebuts en ses salvaguarda e proteccio, la execucio de les quals salvaguarda e proteccio havie comesa al duc Dorlens frare seu. Guillelmus 15 secretarius.

Item diran los dits ambaxadors, com lo dit duch Dorlens havie en Avinyo per execucio de la dita salvaguarda dos cavallers, camerlenchs seus, los quals, vedants e contradients ho los cardenals e ciutadans Davinyo, no pogueren metre alguna execucio la dita proteccio e salvaguarda, segons 20 per lo dit duc Dorlens los ere manat. Guillelmus secretarius.

Item com micer Johan de Vallterra, ardiaque de la esgleya de Vich, trames per lo senyor rey Darago ara novellament en Avinyo, segons quels dit ardiaque ha referit al dit senyor, interrogas de algunes coses los dit cardenals, ells entre les altres coses li rispongueren e digueren, que no 25 tenjen pres lo dit sant pare, ans ere en la plena e acostumada liber[t]at e podia tota vegada, quant li plahira, exir de seus palau e entrar e tornar en aquell a son plaer e voler, e aquells de sa obediença, que hi venjen, hi podien entrar e exir ne a lur plaer sens empac. Guillelmus secretarius.

F. 127". Item que jassia les coses contengudes en lo prop dit 30 capitol sien affermades es affermen per los dits cardenals, empero appar notoriament del contrari e es clar per tot lo mon, que lo papa e aquells, que ab ell son, ja son quatre anys o quaix, son detenguts e son encloses en lo dit palau e daquell exir no poden ne tornar o encara hi sens volentat e expressa licencia dels cardenals, ciutadans de la ciutat Davinyo; 35 e aquells en poch nombre de la familia del dit sant pare, qui per vitualles cascun jorn a comprar ixem del palau, a hores pero ja ordenades per los dits cardenals e no en altra manera, son conduhits e menats com apreses sens armes e ab guardes van per la ciutat Davinyo, axi que no gosen parlar ab alcu, ne gosen pendre o dar letres, explicar o dir lur 40 necessitats a alcuns, encara que sien lurs frares o amichs o perents quantsevol acostats. Guillelmus secretarius.

Item en senyal de la dita preso e detencio, apres la dita salvaguarda

« ÖncekiDevam »