amado sobrino vos plazen, que nos podamos fazer, embiat las nos dezir, car nos las compliremos de buena ment. E sea, rey muyt caro e muyt amado sobrino, en vostra guarda la Santa Trinidat. Dada en Çaragoça, dins nostro siello secreto, a XV dias de iulio del anyo MCCCXCVIIII. — 5 Rex Martinus. Dirigitur regi Castelle. Dominus rex mandavit michi Regest. 2290. November 1399. F. 106. Memorial o instruccions de les coses faedores 10 per los ambaxadors del senyor rey ab lo rey de Castella en e sobre los fets de la esgleya e de nostre senyor lo papa. Primerament, exposar les acostumades salutations. secretarius. Guillelmus Segonament, recitar com lo senyor rey havent ansia de la malaltia 15 del rey de Castella axi com de aquell, al qual ha amor per lo gran deute de sanch e per lo bon deute de amistat e bones obres, que son stades entre los senyors reys en P[ere] de bona memoria, pare del senyor rey huy regnant, e don Enrich, avi del senyor rey de Castella huy regnant, e lurs successors e regnes, com encara per singular amor, quel dit senyor 20 ha per inclinacio e affeccio ab dit rey de Castella e dubtant, que sa malaltia no fos perillosa, ha per moltes vies feta dilegent inquisicio de la sanitat del dit rey son nebot; e com apres de diverses reportations de noves derrerament era stat certificat, com lo dit rey era en gran milloria e fora de tot perill; per la qual rao lo dit senyor havia acordat de trametre 25 al dit rey algunes persones per pregar lo affectuosament, quel dit rey vulla prear e haver en car sa sanitat entretant e enseguint totes coses, que li donen o conserven sanitat axi spirituals com mentals com encara actuals; car dels grans reys e princeps se pertany conformar lo desig de la salut temporal ab la perpetual, en aquest mon per fama o en l'altre 30 per gloria, e apres dar repos als pensaments mentals e a les obres corporals, a temps poch, per poder les exercir per lonchs temps e lonch treball a servir, honor e gloria de Deu, qui mesura la vida e la sanitat del hom, axi com li plau e a honor e profit de sa dignitat reyal de sos regnes e terres etc. Guillelmus secretarius. 35 Terçament, com ell sab, quel papa ans sa eleccio e promocio traballa molt per la unitat de la esgleya, segonament en sa eleccio promogue, quen fos feta promissio per los electors segons appar per cedula, terçament apres sa eleccio e promocio solicita alguns princeps seglars de sa obediencia, que volguessen pendre treball ab ell ensemps per la unitat 40 de la sgleya; e com entre lo papa e alcuns dels dits princeps ha hagudes dues diverses opinions. La una era, quel papa offeris resignacio del papat sens altres tractes e que semblant faria lo antipapa, e daquiavant fos servada certa manera per aconseguir la unitat. L'altra oppinio era, que algunes altres maneres fossen tengudes per venir a la unitat. E d'aquesta segona es stat lo papa, no denegant la resignacio tota vegada, que per aquella sen aconseguis unitat; de la primera son stats los reys de França e de 5 Castella e alguns altres creents, que per aquella se aconseguira pus tost la unitat; e com ses seguit, quels reys de França e de Castella desiiants la unitat de la sgleya com a vers catholichs e creents obtenir aquella si lo papa offeria la resignacio, han subtretes les obediencies al papa a temps, ço es [107] lo papa hagues feta la offerta de la resignacio, per mils in- 10 clinar lo papa a la resignacio sobre dita. E com apres ses seguit, quel papa no contrastant, que ell no creega ne veia, que per la dita offerta se seguesca la unitat obtada, empero per mostrar, que ell nunqua ha denegada la dita offerta per cobdicia del papat, mas per mils atenyer la unitat, e volent dar loch als princeps de sa obediencia, qui son de la primera 15 oppinio, si Deu los faria gracia, que per la dita offerta procurassen la dita unitat, dies ha, ha offerta ab bulla la dita resignacio, segons appar per la bulla. Guillelmus secretarius. Quartament, com ultra les substraccions de les obediencies, que son stades fetes per los reys de França e de Castella fins atant e per obtenir 20 del papa la dita offerta, lo dit papa sia stat e es detengut en presons, sens rao, com haia feta la dita offerta e aço se mostre carregos als princeps de sa obediencia e senyaladament als rey de França e de Castella; car les gents comunes, qui no saben la veritat del fet, no entenen, que les dites subtractions cessen cessant la causa, ans entenen, que sien 25 stades sotstretes del tot absolutament, no per atenyer la dita offerta mas per altres intencions; de la qual cosa lo dit senyor rey se sent per dues raons: la primera per la honor dels dits reys de França e de Castella, e senyaladament del de Castella. Segona per toldre erronea oppinio de les gents, les quals no entenem, que les subtractions fossen fetes a temps per mils 30 inclinar lo papa a la dita offerta, ans entenen, que fossen fets asolutament, per denegar lo papa esser papa. - Conclusio publica: com per aquestes raons lo senyor tramet vosaltres a ell, per pregar lo de dues coses: la primera que pus la subtractio de sa obediencia cessa, pus lo papa ha feta la dita offerta, que ell ho mostre per obra en tal forma, que les gents ne sapien 35 la veritat. La segona, que de la dita rao vulla fer dues missatgieres, la una al papa de bones offertes e regraciant li sa offerta de renunciacio, l'altra al rey de França pregant lo del deliurament del papa, pus ha feta la dita offerta. - Guillelmus secretarius. Sia affegit en secret, que vulla trametre supplicar lo papa de 40 qualque cosa en tal manera, que la substractio se tolga per obres, sens que non calega fer mencion alguna per sa honor propria. Car en aquesta manera catholica e fort bona per moltes raons, ques poden deduhir e fundar clarament lo dit rey corregira lo passat en manera, que tot sera stat fet a bona e catholica intencio. E si aço no fa com daqui avant les subtractions son incorregibles sens gran bogit, perill e vergonya. E en aquest pas fan a raonar ab cortesa manera tots los inconvenients, que les 5 dites subtractio de obediencia e preso de papa se seguexen es poran seguir, pregant lo, que tals coses vulla sqiuar, com sien perilloses a sa anima e a sa fama e dignita e a sos regnes e terres. Guillelmus secretarius. Plau al senyor rey, que los dessusdits missatgeres, ço es mosser P[ere] Pardo e micer [107] Johan Mercader parlen e tracten ab lo bisbe 10 Davila de totes aquelles vies e maneres, que sien profit, honor e beavenir de nostre senyor lo papa. Rex Martinus. Regest. 2291. Dominus rex mandavit michi 16. Mai 1401. F. 50o. König Martin an den König von Kastilien, er habe ihn durch 15 mossen Pere Pardo und micer Johan Mercader um Restitution der Obedienz gebeten; diesen habe Heinrich geantwortet: que como vos haviessedes embiados vostros missatgers en França, en Alamanya e en otros partes por los feytos de la eglesia, que no nos podiets buenament respondre sobre las ditas cosas, fines que lo ditos vostros missatgers fuessen tornados. E 20 agora haiamos sabudo, que los vostres missatgers son venidos e vos fazedes aiustar cortes en vostro regno, bittet ihn dringend um Restitution der Obedienz (16. Mai 1401). 11. König Martin und die Provence (Dezember 1398 Ich lasse hier zwei Schreiben folgen, welche das Verhältnis beleuchten, in dem der aragonesische Hof zum königlichen Hause der Anjous von Neapel stand, welches durch die bis nahe an die Tore Avignons heranreichende Provence für die Gestaltung der Lage Peters von grofsem Belang war. Im ersten Schreiben vom 4. Dezember 1398 wendet sich Martin an Raimund d'Agout, Herrn de Sault, welcher neben Georg de Marle, dem Seneschal der Provence, bei der Königin Maria und ihrem Sohne König Ludwig II in besonderem Ansehen stand, mit der dringenden Bitte, die Provence von der Rebellion gegen Peter zurückzuhalten. Diese Bitte konnte der König um so vertrauensvoller an Raimund stellen, als dieser sowohl zu Martin als zu Peter in verwandtschaftlichem Verhältnis stand,1 da, wie wir aus dem folgenden Briefe erfahren, Brianda d'Agout, eine Schwester Raimunds, einen Grafen de Luna zum Manne hatte. 1 Auch Zurita (Anales 1. 10, c. 72) nennt Raimund: 'tio de la Reyna donna Maria de Aragon, hermano de la Condessa de Luna su madre'. Maria de Luna war die erste Frau König Martins; mit ihm 1372 vermählt, starb sie 1406. Königin Maria hörten wir oben (S. 250, Anm.) sich selbst als eine Verwandte Peters bezeichnen. Die Bitte Martins und die Bemühungen Raimunds hatten zunächst keinen Erfolg. Am 30. November 1398 entzog auch Königin Maria Peter den Gehorsam. Der Einfluss Frankreichs war zu überwältigend und die Beredsamkeit der im nahen Villeneuve versammelten abtrünnigen Kardinäle zu verlockend. Dagegen hebt Alpartil ausdrücklich hervor, die Wiederherstellung der Obedienz Peters in der Provence im Mai 1401 sei in erster Linie das Werk Raimunds gewesen. Das zweite Schreiben vom 19. Januar 1400, an König Ludwig II gerichtet, betrifft dessen Vermählung mit Jolanda, der Nichte König Martins, der Tochter König Johanns I. Die Hochzeit, welche am 2. Dezember 1400 in Arles stattfand, knüpfte eine Verbindung mit Aragonien, die auch auf die Lage Peters von Einfluss sein musste, zumal der König Martin nicht müde wurde, dessen Sache nachdrücklichst zu vertreten.* Regest. 2290. 3 F. 27. Lo rey Darago. 4. Dezember 1398. Mossen Ramon. Nos ab certes letres de creença per nos a nostres cars cosins la reyna de Iherusalem e de Napols e al princep de Taranto son fill segons tenor de la present explicadora scrivim a la reyna e princep dessusdits, per que havents ferma confiança, que vos per la prosperitat e 5 be avenir de la santa esgleya de Roma e per nostra complacencia e servir farets en aquest negoci tot ço e quant legudament porets; vos pregam tan affectuosament e streta, com podem, que expliquets de nostra part a la reyna e princep dessusdits e en altra manera procurets e façats ab ells, que no sostraguen, ans stiguen en ferma segura obediencia del sant 10 pare, lo qual alcuns, mes per ambicio e indegut aviditat, que per altra bona rao o iusticia en no poch detriment de la dignitat apostolical e en perill, menyspreu de la religio christiana e en total confusio de lurs animes. impugnen, dient los de part nostra, que daço serviran a Deu e a la santa esgleya en faran a nos plaer gran, e vos ne complaurets grantment a nos, 15 qui per vos e vostres utilitats fariem en son cas e loch tot ço e quant tornas a plaer e honor vostra. Dada en Çaragoça, sots nostre segell secret, a IIII dies de decembre del any de la nativitat de nostre senyor MCCCXCVIII. Rex Martinus. Dirigitur al noble e amat nostre mossen R. de Gout, senyor de Saut. Dominus rex mandavit michi Guillelmo Poncii. Das diesbezügliche Schreiben in Martène-Durand, Amplissima collectio VII, 602-609. Auch Raimund war bei der Ausfertigung des Aktes zugegen. 2 S. oben S. 116. 3 Über dieses Fest berichtet ausführlich Bertrand Boysset in seiner Chronik, s. Archiv VII, 359 f. 4 S. den Brief König Martins an König Ludwig vom 25. November 1399 in Döllinger, Materialien zur Geschichte des 15. und 16. Jahrh. II, 359. 20 Regest. 2290. 19. Januar 1400. F. 134. Serenissime princeps et nepos carissime. - Non miretur vestra serenitas, si nobilis ac devoti nostri et vestri Raymundus de Agouto et Iohannes de Mayronis, procuratores et ambassiatores serenitatis vestre, ad nostram presenciam destinati super matrimonio vestro et illustris Iolande 5 neptis nostre carissime, tardaverint expediri; quoniam tempore, quo ipsi procuratores et ambassiatores ad nos applicuerunt, supervenerunt protinus festivitates nativitatis Domini, supervenit eciam obltus illustris domine Briande, comitisse de Luna, sororis prefati nobilis Raymundi. Ulterius, quia capitula super dicto matrimonio inter certos vestros et illustrissimi 10 domini Iohannis, regis Aragonum, fratris nostri memorie recolende, dudum concordata et in presencia felicis recordacionis domini Clementis pape septimi firmata, que penes fidelem notarium nostrum Petrum de Ponte existebant, nondum videramus, imo pro ipso Petro de Ponte, qui Avinione cum certis nostris ambassiatoribus erat, nos mictere oportuit et eum 15 propterea ad nos venire fecimus cum capitulis supradictis; que quidem capitula in certis partibus oportuit corrigere et eciam reformare, prout vestra serenitas videre poterit in copia huiusmodi capitulorum nostro et ipsius nobilis Raymundi sigillis munita, quam fidelis secretarius noster Petrus Bartioti defert serenitati iam dicte, remanentibus in nostra curia 20 vestris procuratoribus et ambassiatoribus supradictis, causis et racionibus per dictum Petrum Bartioti vestre celsitudini referendis. Preterea, serenissime princeps et nepos carissime, cum honorabilis Iohannes de Alzeno,1 cuius multi parentes et amici nostris insistunt serviciis, electus sit concorditer in archiepiscopum Arelatensem, serenitatem 25 vestram affectuose rogamus, quatinus ordinare et mandare placeat, quod ipse honorabilis Iohannes ad dictam ecclesiam libere admictatur sibique respondeatur de ipsius ecclesie redditibus et iuribus universis, cum istud affectemus non modicum, prout dictus Petrus Bartioti, de nostro intentu plenarie informatus, eidem maiestati poterit lacius enarrare; cui quidem 30 Petro dicta vestra serenitas velit in cunctis nostri parte dicendis fidem indubiam adhibere. Et conservet serenitatem eandem feliciter potencia Trinitatis. Dat. Cesarauguste, sub nostro sigillo secreto, XIX die ianuarii, anno a nat. Domini MCCCC. Rex Martinus. 335 40 Dirigitur serenissimo principi Ludovico, nepoti nostro carissimo. Matheo de Montesono mandavit rex fieri ad relacionem Guillelmi Poncii secretarii. 1 Er wurde erst 1405 Bischof von Lescar; vgl. auch oben S. 49. |