12. Die Instruktionen der aragonesischen Gesandtschaft an König Karl III von Navarra vom Anfang des Jahres 1400. Obgleich hier König Martin ein Thema behandelt, über welches wir ihn sich schon mehrmals äussern hörten, so thut er es doch hier mit einer Anschaulichkeit und Offenheit, die ihre Wirkung nicht verfehlen konnten. Es hat fast den Anschein, als habe er sich Navarra gegenüber unverblümter aussprechen können, weniger Rücksicht auf Voreingenommenheit und gegenteilige Beeinflussung für geboten erachtet. Eine solche Rücksichtnahme war in der That nicht erforderlich, da König Karl trotz aller seiner Verbindungen mit dem französischen und dem kastilianischen Hofe sich nicht von Peter losgesagt hatte. Dies war wohl auch eine Folge des Einflusses, den der Kardinal von Pamplona, Martin de Zalva, auf die Geschicke seiner Heimat hatte. Anderseits erklärt sich diese Haltung aus der engeren Verbindung, welche sich damals zwischen den beiden königlichen Häusern von Navarra und Aragonien anbahnte und im Jahre 1402 durch die Vermählung der Prinzessin Blanca von Navarra mit König Martin von Sicilien besiegelt wurde.? Über den weiteren Verlauf der durch die Gesandtschaft angeknüpften Verhandlungen erfuhren wir einiges in einem früher mitgeteilten Briefe. 4 3 Nach der Stelle, welche dieses Schriftstück in dem chronologisch geordneten Regestenbande einnimmt, müssen wir dasselbe von den letzten Tagen des Januar oder den ersten des Februar 1400 datieren. In dieselbe Zeit verweist es die Stelle, an der gesagt wird, Peter habe bereits vor zehn Monaten seine Bereitwilligkeit zur Abdankung für gewisse Fälle erklärt. Hier sind ohne Zweifel die von Peter am 4. und 10. April 1399 abgegebenen Erklärungen gemeint. Regest. 2290. Anfang Februar 1400. F. 137. Memorial de les coses, que en effecta deu explicar micer Thomas de Cobliure, doctor en decrets, de part del senyor rey al rey de Navarra. Guillelmus secretarius. Primerament apres degudes e açostumades salutations li dira la gran e singular affectio, que lo senyor rey ha a la unitat de la esgleya universal 5 e cobre lo scisma, que en aquella es de present, considerant lo gran carrech, que a ell e a tots los princeps de christians ne ven, com tant dura. Guillelmus secretarius. Item com per aquesta raho, abans que ell partis del regne de Sicilia, ell trames certs embaxadors seus al quis diu elet en Roma, per induhir 10 1 J. de Moret, Anales del reino de Navarra, ed. Tolosa 1891, t. VI, 1. 31, c. 4, $ 2, p. 167. 8 S. oben S. 308. • S. unten S. 320; vgl. auch die Jubiläumsfahrten S. 319. lo a alguna via covinent, per la qual se seguis unitat ferma e general en la esgleya de Deu. - Guillelmus secretarius." Item com per la raho ja dita lo dit senyor partiant de Sicilia, abans que volgues venir a son regne, passa per Avinyo, hon tracta ab nostre 5 senyor lo papa e ab los cardenals, qui lavors estaven en su obediencia, molt de aquesta materia, e finalment romas en certa via ab lo dit senyor papa, es a saber de convencio en un loch faedora dell e de son adversari, hon se tractas primerament per via de dret e justicia, en apres per via de renunciacio de un dells, es a saber de aquell, lo qual parria haver 10 menor dret o esser menys profitos a la esgleya de Deu a iudici de persones a aço per abdues parts elegidores. E aquesta via parria esser fort rahonable e justa e mes leugera, que la renunciacio dels dos, la qual es quasi impossible, maiorment estant ells axi divisos e distans com son. Guillelmus secretarius. 15 20 Item en com la dita via ab lo papa concordada per lo senyor rey fou vista e juciada lavors per bona e profitosa e rahonable per los cardenals de Avinyo, jassia que en aquella no gosassen consentir sens voler dels rey e duchs de França, segons que ells ho donaren per lur resposta en scrit al senyor rey. Guillelmus secretarius. F. 137. Item com no contrestant que lo papa hagues offerta la dita via e fos aperellat de condexendre a qualsevulla altra via rahonable, per la qual si pogues seguir unitat en la esgleya de Deu, noresmenys lo rey de França a falses inductions e informacions de algunes persones, specialment ecclesiastiques, feu la substractio de obediencia a nostre senyor 25 lo papa en son regne, e ab favor sua les dites persones procuraren, que fos feta en Castella. E lo dit rey de Navarra ja per simatex es bon largament informat de la mala intencio dels perseguidors del papa e la obra, que ho mostren, e los princeps e adherents a la part adversa, quils ho conexen. Car algu tro ara no es volgut condexendre a lur oppinio, ans 20 sen fan derris e scarn, fortificant ne lur partida, jassia que los dits perseguidors proposant devant lo senyor rey molts vegades affermassen, que ells havien gran partida dels princeps e adherents a la part adversa en lur proposit, empero ja tot lo mon conex los grans e evidents damnatges, ques seguexen de la substractio de obediencia e empatxaments a la 35 unitat de la esgleya, dels quals entre los altres poden esser toquats los seguents. Guillelmus secretarius. Primerament sen seguex generalment en los coratges dels christians infirmitat en la fe catholica, veents que per los cardenals e los princeps a ells adherents axi leugerament de un jorn a altre sia feta tanta variacio, 40 que aquell que han tengut e adorat per papa tres o quatre anys, sens consili general ne altra canonica determinacio hagen no tant solament despullat, quant en ells es, del papat, mas perseguit e combatut, ço que no era fet a un infeel. - Guillelmus secretarius. Item de la dita substractio la partida, que te ab aquell quis diu elet en Roma, ses fortificada en sa oppinio, e la part de aquesta obediencia ne es fort maculada e denigrada. Car los adversaris publicament dien, que aço no es fet per altre raho, sino per lo mal dret que aquesta partida creu, que lo papa ha en lo papat, de que sen seguex gran vituperi 5 a tots los pobles e maiorment als princeps de aquesta obediencia hoc e dan manifest al rey de Napols e altres en lo temporal. Guillelmus secretarius. Item de aços seguex, que molta gent de la partida de aquesta obediencia son reduhits en lurs coratges a creure, que aquel de Roma es 10 papa. Car deliberen de anar a Roma en lo present any per guanyar la perdonança a pena e culpa, la qual se sol continuament atorgar ab benedictio papal. - Guillelmus secretarius. Item en los regnes e terres, hon es feta la substractio, vaguen e poden vagar diverses bisbats e abadies, los quals ja per los papes antiga- 15 ment son reservats a lur [138] provisio ab molts altres beneficis menors, decernint, que si altre los dona, vaia per no fet; e encara que de aquests se fes alcun dupte, p[er]o no es dubte dels arquebisbats ne dels bisbats e abadies, qui son exempts e no son sots altre metropolita o superior sino del papa. Aquestes tals dignitats si son provehides per lo papa, cert 20 es quels qui per altri les pendran, no seran vertaders prelats, ne doneran ordes ne absolucions, que res valguen, e si ho fan, de fet les animes a ells subiectes ne romanderan dessebudes, segons los drets determenen. Guillelmus secretarius. - Item en los dits regnes e terres venen tots jorns infinits casos de 25 absolucions e dispensacions, als quals per drets comuns e antigues observancies no pot persona altre provehir sino lo papa, e per raho de la dita substractio romanen les persones aqui toquen en tribulatio de penya e dampnacio de anima. Car encara que d'altres persons o prelats reeben absolutions o dispensacions, cert es, que segons los drets determenen allo 30 es ombra apparent, don fall la veritat en acabament. Guillelmus secretarius. Item comuna oppinio es de molts notables prelats de França e d'altres persones letrades, la qual apar esser en dret fundada, que, si lo papa moria en aquest stat, en que es de present, los cardenals, qui son 35 precisos de la obediencia, no porien james elegir altre papa, com per la dita raho e molt mes per los combatiments, que han fet o procurat contra lo papa, han encorregut diverses penes e inhabilitations, de les quals no poden esser absolts ni deliures, sino per lo papa matex. E de aço se seguiria que james papa vertader aquesta obediencia no havria e per con- 40 seguent forçadament havria reebre aquell de Roma. Car seria monstre en natura romandre sens cap de la esgleya militant, axi com romanen e son vuy aquells, qui la substractio observen. Guillelmus secretarius. Item deu meses son passats, despuys que lo papa atorga la via de renuntiacio en la forma, que li fou demanada per lo consell del rey de França, e es la pus fort manera, que james fos demanada; empero no apar, que per allo la unitat de la esgleya universal sen sia de lavors ença 5 en res endreçada, ans molt mes destorbada. Guillelmus secretarius. Item per que lo papa haia atorgat la dita via de renuntiacio, non ha conseguit algun relaxament del destret e perill, en que era posat, e segons li era estat promes de part del consell e rey de França, ans despues es estat e es en maior destret e perill, que abans no era. E aço par cosa 10 fort dampnable en la christianitat, quo lo vicari de Ihesu Christ per los seus subiets sia axi tractat. E deu esser fort avorible a tots los princeps christians; car es cosa de fort mal exempli, [138] que los subiects facen a cascun senyor semblantment. E sobre aço se porian recitar molts altres inconvenients, qui jas seguexen de la dita substractio e infinids 15 errors, que sen speren seguir, si molt dura sens altra reparacio. lelmus secretarius. Guil E per ço, com la obra matexa demostra, que lo proces, que han fet tro ara e fan los procuradors de la substractio de obediencia, no es proces de venir a unitat de la sgleya universal, mas de multiplicar cismes 20 errors e inconvenients cascun dia. Per tant lo senyor rey nostre prega lo dit rey de Navarra, que vulla esser en un proposit sobre aço ab lo dit senyor nostre, stant ferm en la obediencia de nostre senyor lo papa e no donar orella a les persuasions de lo, que procuren la substractio; puys apar manifestament, que la dita substractio no aprofita res e nou 25 molt e spera mes noure maiorment; pus nostre senyor lo papa ha atorgada la dita via de renunciacio, la qual fou causa de la substractio de obediencia a ell feta axi en França com en Castella. E com sia cosa notoria, que la unitat de la esgleya universal nos puxa fer stant aquesta subdivisio en la partida de nostra obediencia, encara abdosos los elets 30 deguessen segons la oppinio dels de Paris renunciar; — car ells matex dien, que primerament cascuna part abilitas l'altra; e aço lo papa no poria fer stant foragitat de obediencia. Per ço par cosa necessaria, que la obediencia sia restituda a nostre senyor lo papa. E per tant encara prega lo senyor rey nostre al rey de Navarra, que per sos missatgers, si es a ell possible, 35 o almenys per sos lettres vulla fer instancia, que lo dit pare sant sia restituit en sa obediencia o almenys que sia mes fora de perill e destre[t] de sa persona, com sia cosa inhonesta, pus ell ha atorgat la dita via de renunciacio a voler de rey e consell de França que no li sia dada la salva guarda a ell per aquest raho promesa. Guillelmus secretarius. 40 Item deles coses demunt dites o partida de aquelles parlara lo dit micer Thomas de part del senyor rey ab la reyna de Navarra segons la opportunitat, que havra e sera vist faedor, dient a ella primerament de part del dit senyor les salutations degudes e acostumades. - Rex Martinus. Dominus rex mandavit michi Guillelmo Poncii. 13. Briefe und Gesandtschaften König Martins an Peter a) Zwei das Pfründenwesen betreffende Schreiben. Über die Bedeutung dieser Schreiben habe ich bereits oben1 das Wünschenswerte mitgeteilt. Regest. 2290. 15. Oktober 1399. F. 96. Sanctissime ac beatissime pater. Licet beatitudini vestre sepe et sepius, imo sepissime et vicibus coadunatis scripserimus, ut reli- 5 gioso et dilecto consiliario et confessori nostro magistro Iohanni de Tahust dignaretur beatitudo eadem providere misericorditer et benigne de episcopatu ecclesie Ilerdensis; verumtamen beatitudo eadem, litterarum multitudine obaudita, ac si supplicassemus pro incognito et indigno, quod peciimus tam obnixe tam humiliter et devote, nobis concedere dilatavit, 10 nec a beatitudine ipsa nisi responsum dilatorium obtinere usque nunc temporis potuimus. Causas et raciones urgentes, que nos ad supplicacionem huiusmodi fiendam moverunt et adhuc eciam movent, iterare (?), imo quasi infinite dicere non curamus, cum fuerint tociens repetita, quod credimus auribus beatitudinis vestre fastidium educasse. Piget quippe manum 15 nostram et digiti sunt gravati fabricacione prenimia et densissima litterarum, sed solum nude provisionem petere concupitam. Beatitudini ergo vestre supplicamus humilius quo valemus, quatenus dignetur sanctitas memorata de predicta ecclesia confessori nostro predicto misericorditer providere. Ista[m] rem, pater piissime, quam cordialiter pregestimus, acci- 20 piemus ad donum et specialissimam graciam nobis factam, pro quibus sanctitati eidem dignas laudes et gracias referemus. Nec amodo, patrum sanctissime, intendimus pro his vestre beatitudini supplicare nec pati dictam ecclesiam per alium preterquam nostrum confessorem nominatum superius possideri. Almam personam vestram conservare dignetur Altissimus inco- 25 lumem ecclesie sue sancte regimini per tempora longiora. Dat. Cesarauguste, sub nostro sigillo secreto, XV die octobris, anno a nativitate Domini millesimo CCCLXXXX nono. -Rex Martinus. 1 S. 249. Dominus rex mandavit michi 2 Tauste, zwischen Tudela und Zaragoza am linken Ebroufer an der Arba. Vgl. über ihn Eubel, Die avignonesische Obedienz der Mendikanten-Orden. S. 217; s. auch oben S. 279. Ehrle, Martin de Alpartil Chronica. 21 30 |