Regest. 2293.

Ende April 1406.

F. 45. Aus den Instruktionen der Sendung Peters Paesa an König Martin von Sicilien.

Item li dira, com lo dit senyor li tramet en sa propria forma la letra de la offerta e obligacio, que ell havia fet al pare sant de les D lances e altres coses contengudes en la dita letra, pregant lo, com pus affectuosament pot, que daçi avant se guart, que semblant obligacio ne 5 offerta no faça a hom del mon sens consell e voluntat del dit senyor rey son pare. Johannes [de Tudela] secretarius.

Item li dira, com lo dit senyor ha entes, quel pare sant li ha tramesa missatgeria pregant lo, que ell e tot son regne se vulla declarar per sa part e reduir se a la obediencia del dit pare sant; per que al dit senyor 10 par, que considerant, que tot lo regne de Sicilia es mes inclinat al papa de Roma, que no a ell, e que lo dit regne es novellament conquistat, aço no deu fer sens voler de tot son regne; car sin fahia, no seu poria seguir sino scandel e tot sinistre; e que daço axi mateix ne vulla consultar lo dit senyor rey son pare e haver son consell, en cas que daço fos en negun 15 partit de conclusio. Iohannes secretarius.

14. Die Verhandlungen im Stadtrate von Barcelona inbetreff der von Peter erbetenen zwei Galeeren (Herbst 1404 und Sommer 1407).

Als Anhang zu dieser dem königlichen Archiv entnommenen Gruppe lasse ich einige Stellen folgen, welche ich den Ratsbüchern des Stadtarchies von Barcelona entnommen habe. Dieselben zeigen uns, auf welche Weise, unter welchen Bedingungen, mit welchen Schwierigkeiten Peter die für seine beiden Seefahrten nötigen Galeeren sich verschaffte; wie sich der Stadtrat von Barcelona, damals eine der ersten Hafenstädte und Flottenstationen des Mittelmeers, der von König Martin selbst unterstützten Bitte Peters gegenüber verhielt, ihm zwei ihrer Galeeren zu leihen.

Die Verhandlungen des Jahres 1404 zeigen uns, dafs die Stadt bei allem Wohlwollen, welches sie den Unionsbestrebungen Peters entgegenbrachte, sich doch nur dazu verstand, ihm ihre zwei besten Galeeren auf vier Monate zu überlassen, für deren Ausrüstung 6000 Goldgulden beizusteuern und zwölf der angesehensten Bürger aufzufordern, die Leitung der Ausrüstung und die Führung der Schiffe zu übernehmen.

Es ist freilich aufserdem noch davon die Rede, Peter auch die übrigen Galeeren der Stadt mit Ausnahme einer für den Dienst der Stadt unentbehrlichen zur Verfügung zu stellen, aber von einem weiteren Zuschusse

zu den beträchtlichen Ausrüstungskosten ist keine Rede. Auch scheinen die Agenten Peters von diesem Anerbieten keine Notiz genommen zu haben.

Aus uns unbekannten Gründen wurde diese Zusage nicht zur Tat. Es wurde allerdings am 11. Januar 1405 in Barcelona vor dem Kaufhause die päpstliche Standarte Benedikts aufgepflanzt, zum Zeichen, dafs für ihn Fahrzeuge im Arsenal ausgerüstet wurden;1 ja es stachen sogar am 8. April dieses Jahres zwei päpstliche Galeeren, mit dem Kardinal von Gerona und unserem Chronisten an Bord, vom Hafen von Barcelona aus in die See; ? doch waren es nicht die Galeeren der Stadt.3

Erst als im Sommer 1407 sich Peter zu einer zweiten Fahrt nach Savona und nach Italien rüstete und nun von neuem die Stadt um zwei Galeeren anging, griff der Stadtrat auf seinen Beschlufs aus dem Jahre 1404 zurück und gewährte unter den damals festgestellten Bedingungen die beiden Fahrzeuge St. Georg' und 'St. Benedikt', welche am 3. September 1407 ausliefen und in der Folge in den Kammerrechnungen als missae per civitatem Barchinonensem' oder einfachhin als 'galee Barchinonenses' bezeichnet werden.5

Im Stadtarchiv von Barcelona, Vol.: Deliberaciones del conseyo

1399-1412.

September und Oktober 1404.

F. 81. Die sabbati, XXVI septembris, anno a nativitate Domini MCCCCIIII° fuit celebratum consilium C iuratorum.

6

En aquest consella proposa lonorable micer Francesch de Blanes, missatger de nostre senyor lo papa trames al senyor rey e a tot son regne e specialment a la ciutat de Barchinona, a la qual aporta bolla papal 5 de creença, per virtut de la qual creença ell recitat primer largament e extesa la intencio, quel papa ha en la universal unitat de la esgleya e en tolre lo scisme orrible, que, gran temps ha, es en aquella, e les obres, quel papa ha fetes e fa per aconseguir la dita unitat, per la qual lo papa ha tramesa solenne missatgeria al intrus de Roma, adversari seu, offrint 10 li tres rahonables, eguals e justs partits, per los quals, Deu volent, necessariament se seguira la unitat de la esgleya; e per execucio dels dits partits lo papa haja deliberat anar personalment vers les parts de Italia

1 Dietari del antich Consell Barceloní. I, 136: 'Dicmenge, XI [Janer M.CCCCC. quinto]. Aquest dia fo posat a la plaça devant la lotge I estendart del nostre Senyor lo Pappa de Avinyo, per armar en la ciutat sertas galeas.'

S. oben S. 149.

3 Dies ergibt sich aus der unten mitgeteilten Stelle S. 355, Z. 33 und aus den Kammerrechnungen, s. Bd. 2, Kap. 5, 6.

♦ Dietari I. c. I, 152: 'Dissapte, III [Setembre M.CCCC.VII). Aquest dia partiren de la plaja de la mar daquesta ciutat les les galeas, per acompanyar Nostre Senyor lo Papa a Nisa, de les quals foren patrons los honrats en Johan Fivaller et en Ramonet Despla.'

5 Regest. Avenion. Bened. XIII, to. 54 (n. 331), ff. 312, 344v; vgl. Bd. 2, Kap. 6. 6 S. oben S. 137, 305.

Ehrle, Martins de Alpartil Chronica.

23

ab cert efforç o estol e companya de gents darmes per securtat de la sua persona; e aço lo papa no puxa fer sens aiuda dels princeps del mon, specialment de la sua obedienca e de prelats, barons, cavallers e universitats. Per aquesta raho lo papa prega e requer la ciutat de Barchinona, 5 que vulla abraçar e favoreiar aquests affers, e mes que daço del fer caritativament e per via dalmoyna vulla donar per execucio dels dits affers, lo papa empero anant personalment en Italia, per aquesta raho e no en altre manera; entenent lo papa empero, que la ciutat no deja fer tal subsidi, quen sia destrouida ne molt dampnificada. E feta la dita proposicio 10 lo dit micer Francesch de Blanes se exi del consell.

Sobre aquest article acorda lo consell, que la ciutat abraç amplament e plena aquest negoci, e que mostra gran affeccio e de tota bona endreça als affers, specialment quel senyor rey na pregada la ciutat ab gran affeccio tam be per letres de creença comanada primer al dit micer Francesch de 15 Blanes, e apres a mossen Gerau de Cervello,1 com de paraula, que ho he dit als consellers; e mes acorda lo dit consell, que sia offert al papa subsidi per la dita raho, quels consellers ab XII promens per ells elegidors tracten ab lo dit micer Francesch de Blanes o ab lo prior olim de Santa Anna, ara bisbe de Taraçona, 2 sobre la manera del dit subsidi e 20 vegen e acorden entre si, qual sera lo dit subsidi e com e de ques

25

pagaran; pero que, abans que lur acort e deliberacio haja degudes forças, sen haja a fer relacio en consell de C jnrats, qui sobre lur deliberacio puxa acordar e concloure, com que lin parra faedor.

F. 82. Die martis XXI octobris anno predicto MCCCCIIII.

Fo celebrat consell de C jurats, en lo qual consell foren proposades les coses seguents, ço es que los consellers ab los XII persons per ells sobre aço eletes, en virtut del poder a ells dat per lo consell de C jurats derrerement celebrat, han tengut diverses consells e deliberacions sobre la forma del dit subsidi per lo dit consell de C jurats a nostre senyor lo 30 papa, per aportar a deguda conclusio la unitat de la sancta mare esgleya e extirpar lo malvat e detestable scisme, en aquella per nostres peccats vuy estant, e lan acordat e son de final intencio sobre aço, que la dita ciutat per la dita raho deja armar II galees a IIII meses, lo papa pero passant personalment en Italia per la dita raho; empero que la ciutat, qui 35 per altres carrechs es molt carregada, no despena en aço mes avant de VI flor. dor Darago. E es cert als dits consellers, ques troben en Barchinona XII persons notables, qui per devocio del negoci e per ques entenen millorar e haver gran honor del dit fet, offeren pendre les patronies de les dites II galees e armar les degudament e servir ab aquelles

1 S. oben S. 73, Anm. 6.

? Berengar de Ribalta, 'prior domus s. Sepulchri Hierosol, s. Anne Barchinonensis, O. S. Aug., am 21. Juli 1404 zum Bischof von Tarazona bestellt, s. Regest. Avenion. Bened. XIII, to. 31 (n. 308), f. 507.

al dit fet IIII meses, donant lus la dita ciutat VI" flor., ço es III flor. per galea, e prestant lus la ciutat aquelles millors II galees, ço es en que haja mestre menys adob, que la dita ciutat haja ab lurs exarcies e correus, ques hajen; e que la ciutat prest a nostre senyor lo papa totes les altres galees, que haja ab lurs exarcies e correus, exceptat una, que sen retenga 5 per a son necessari, si ha havia mestre, ço es aquella, qui menys adob haja mester; lo papa pero assegurant de tornar les, fet lo dit viatge, per que lo consell, al qual pertany la decisio daquest, fet acort sobre aquell.

F. 82. Lo dit consell havent per bona, pertinent e propria la opinio e conclusio dels dits consellers et XII persons e loant e approvant 10 aquella, delibera e acorda, que les dites II galees sien armades a nostre sant pare en la dita forma axi, que la ciutat no y despena mes avant VI" flor.; e mes volch que les altres galees, que la ciutat haja, sien prestades per la dita forma, exceptat I, segons que dessus es expressat; e la execucio de totes aquestes coses e la manera com se deura fer, lo dit 15 consell comana als consellers presents e esdevenidors e als dits XII promens o a la maior part daquells.

Loc. cit.

6. Juli 1407.

F. 101. Die mercurii, VI iulii, anno a nativitate Domini MCCCCVII fuit celebratum concilium centum iuratorum, in quo fuerunt proposita sequencia: primerament que com en lany MCCCCIIII lo consell de C 20 jurats de la dita ciutat atorgas a nostre sant pare II galees armades per acompanyar la sua persona en les parts de Italia, on volia anar per reduhir la esgleya de Deu a unitat e extirpar daquella lo pestilencial scisme, que y ere e encara hi es per nostres peccats, axi empero quen larmament de les dites II galees la ciutat no hagues a despendre ne fos tenguda metre 25 mes avant de VI" flor. dor Daragon; e apres en lany seguent de MCCCCV les honorats] consellers de la dita ciutat en virtut del dit atorgament elegissen en patrons de les dites II galees, les quals la donchs lo dit nostre sant pare demanava esser prestament armades ensemps ab altres,1 que ell volia armar en Barchinona per la anada, que la donchs volia fer a les 30 dites parts de Italia; jassia la donchs lo dit armament, apres que fo commençat, no hagues loch, los honrats en Johan des Vall, fill den P[ere], e en Johan Fivaller, ara conseller de la dita ciutat, de la una, e les honorats en R. des Pla, fill den Francesch, e en Romeu Lull de la altra, e assignassen als dits Johan des Vall e Johan Fivaller la galea appellada 35 Sent Benet e als dits R. des Pla e Romeu Lull la galea appellada Sent Jordi; e apres se sia seguit, que lo consell de C jurats de la dita ciutat celebrat a XVII dies del prop passat mes de ianer haja ordonat e fet iurar a tots los singulars del dit consell, que If galees, que per altre deliberacio

1 Ohne Zweifel die beiden Galeeren, welche am 8. April 1405 in die See stechen; s. oben S. 353, 149.

de consell de C jurats eren estades adobades e exarciades e meses en current de totes coses a elles necessarias, ço es la galea appellada Santa Clara e la dita galea appelladad Sent Jordi, no poguessen esser prestades per la dita ciutat, ans fossen retengudes continuament per servey daquella; 5 e ara lo dit nostre sant deman ab gran instancia les dites II galees a ell promeses, per tal que ab aquelles e ab altres en lur companyia puxa anar a la ciutat de Sahona, on ell e lo intrus de Roma se son concordats esser personalment a cert breu terme per reduhir a la dita unitat la esgleya de Deu, lo consell acort quals galees seran assignades al dit nostre sant 10 pare o als dits patrons per ell per complir lo dit atorgament.

Acorda lo dit consell, que per tal que la dita promissio feta al dit nostre sant pare de les dites II galees armades se complesca per la forma, que fo feta, la dita galea appellada Sant Jordi ensemps ab la altra appellada Sent Benet sien armades per la dita ciutat per servir al papa segons 15 la forma del dit atorgament, e que totes les coses sobrel dit armament acordades e ordenades per la dita ciutat sien servades, sens mudar hi alcuna cosa, no contrastant la dita ordinacio feta per lo dit consell de C jurats de no poder prestar les dites II galees appellades Santa Clara e Sent Jordi nel dit sagrament per los singulars del dit consell, fet lo qual no 20 poch prejudicar a la assignacio feta ja abans de la dita galea appelada Sent Jordi al papa o als dits II patrons per ell; majorment com no sia presumidor ne versemblant, que sil dit consell de C jurats fos recordant de les dites coses hagues feta la dita ordinacio, ne fet fer lo dit sagrament.

Acorda mes e volch e ordona lo dit consell, que per tal com la 25 dita ciutat, fet lo dit armament de les dites II galees, romandra ab una sola galea, ço es aquella appellada Santa Clara, de ques pux servir, com les altres sien grosses e velles, e puxa venir cas, que la dita ciutat haura per son servey necessaries galees mes que non ha, encara que haja cobrades les dites II galees deputades al servey del papa; los consellers 30 facen asseure e acabar de present, o com pus prestament bonament fer se puxa, II galees noves, per manera que la ciutat sia ben provehida de galees, com mester les haia; e mes que facen posar estepes per VIII o X galees de manera, que la fama se stena per totes parts, que en Barchinona se apparellen moltes galees.