Sayfadaki görseller
PDF
ePub

Item apres alguns jorns, que mencio nos feya del dit micer Domingo, si vench una letra al papa, certificant lo, com era stat metzinat per mans de micer Domingo, per que lo volgues lo strenyer e fer li dir la veritat, car el trobaria esser en axi e que li fesen dir, quey consentia hou havia 5 tractat. Encontinent lo papa veent lo com metge n'avia aquella sospita, segons damunt1 es dit, e molts altres endicis, feu confessar lo monge, fent li por de turmentar e dient li, que digues la veritat, car micer Domingo ja la havia dita, no dient que ni que no. Encontinent lo monge veent se despullat e havent por del turment dix lo fet, segons damunt 10 havets hoyt, de la anada a Çaragoça del antilegat e del [3] vicari. Ells hoynt aquestes coses tam abominables si foren torbats e feren stogar lo monge e feren porta micer Domingo, volent lo turmentar, dient li, que ell digues ço que havia fet envers la persona del papa. Lo qual micer se lexa turmentar dos jorns e lo segon jorn apres moltes variacions, que 15 hac dites, si dix tot ço hi quant lo monge hac confesat ni pus ni mes, axi com si abduys haguesen parlat ab una boca e ab hun voler. Que veent e oynt la confesio del monge e oynt la de micer Domingo, noy havia una paraula mes en la una que en l'altre, recitant de paraula en paraula los capitols tots, segons damunt es scrit, e tots los colloguis. Hoc 20 encara per spay de mas de vint jorns apres continuament, ans que la sentencia los sia stada dada, han perseverat cascu per si, no veent la hun l'altre, e encara ara pres la sentencia legida en hun cadafal, present tot lo poble de Paniscola, on los an legit tot proces, aquell han aprovat, emologat e soplicant a tots aqui presents, que plaguesen soplicar nostre 25 senyor lo papa, que com ells falsament e malvada haguensen errat, quels volgues haver misericordia com sentencia no bastava al mal e crim, que havien comis.

Per que, molt reverent senyor, vets aci la sement, que lo vostre legat ha aportada per fer unio en santa mare esglesia; car ab tal sement 30 e maneres sa costuma fer en Ytalia. Certefich vos, que non pasara l'any que mes de vint hi nou entre grans mestres e altra gent, seran units ab la terra per aquesta pratica en aquest regne. Aço senyor dich per avis de vostra senyoria que us placia guardar vos be; car axi es prest lo dit vostre legat a praticar ho en vos o en qualsevulla altre prelat, si be li 35 ve, com en tan sancta persona, com lo papa ha gosat comencari. Cregats per cert, que no es aquest lo primer, ab qui ho ha practicat. Per que, senyor, attenent les maneres e coniectures de tot lo negoci, podets dir, que ha hu dels grans miracles, que de CC anys ença se fes en aquest mon, es stat huy fet en la persona del papa. Car atesa la sua antiquitat 40 e la quantitat del veri, per res no devia scapar, que no moris; mas Deus no vol, que la sua esglesia peresca.

Item senyor la sentencia, quels es stada donada, es aquesta, que sien privats de honors, de beneficis e degradats de totes ordes e que sien

posats [4] per tres dies festivals a la porta de la esglesia, e apres sien remeses al braç seglar e per los dits seglars ne sia feta iusticia en manera, que muyren; mas tot hom creu, que atenent la misericordia del papa, que

no morran.

Item, senyor, per ço com vostra senyoria ne pora haver plena in- 5 formacio, vos recontare tot aço, que es stat fet o practicat per aquest micer Domingo Dalava, es stat profetizat o dit al papa per via de revelacio. E per ço n'estcich a vostra senyoria, que us n'informets, deu saber vostra senyoria, que en Florença ha una dona entre les altres, que esta paredada, axi com acostumen star les resc[/]uses, sobre hun pont de la 10 ciutat de Florença. E pasant per aqui hun servidor de nostre senyor lo papa, qui ha lonch temps, que sta en Florença, la dita dona resclusa sil crida e li dix: 'On vas?' Respos lo servidor del papa: 'Vaix me paseiar.' Dix la dita dona: "Tu est servidor del papa verdader vicari de Ihesu Xrist Benet XIII, lo qual jo tinch, axi cum tu, per papa verdader; fes li saber, 15 ques vulla guardar, car yol certifich, que, per molt ques guarde, ell sera metzinat per hun servidor entrinsech, que tendra de la sua propria nacio.' E que sapiats senyor, de aquella dona se fa gran mencio en Florença e la tenen per sancta dona.

Item senyor de fet lo servidor del papa scrivi a mossen Francesch 20 Daranda1 e a mossen Pere Camuel de aquest dit de la dona, la qual letra porta hun servidor, que es present ab lo papa, appellat Theolo, de nacio Ytaliana; e mossen Francesch e mossen Pere, legida la dita letra, si agueren acort e consell, que no diguesen res al papa; e aço per tal que nol metessen el fesen viure ab sospita, fent comte, que com loy aguesen 25 dit, que lo papa o remetria a ells, quey provehissen, per que per aquesta raho lo dit mossen Francesch e mossen Pere si feren ajustar tots los officials de casa e sils havisaren, que tot hom se guardas, que por havien, que lo papa no fos metzinat. Per que senyor vets açi, com n'era lo papa avisat per via de revelacio. La dita letra feren squinçar lo dit mossen 30 Francesch e mossen Pere al nominat portador. Per que senyor comprenets ne lo que vostra senyoria placia e guardats vos be. E si negunes coses per vostra molt reverent senyoria puix fer, manats me. E sia lo Sant Spirit en vostra guarda. Feta en Paniscola a XXII de Octubre.

De vostra molt reverent senyoria humil servidor 35

e sotsmes, qui en gracia daquella se recomana Johan Claver.

F. 4. A mon senyor, lo senyor bisbe de Valencia.

[blocks in formation]

Verbesserungen und Zusätze.

Zu S. XXI: Ich sehe meine Annahme, dafs die in einer kleinen, niedlichen Schrift des 16. Jahrhunderts auf den Rändern unserer Chronik angefügten Noten von der Hand Zuritas stammen, vollauf bestätigt durch einen Vergleich derselben mit mehreren wohlverbürgten Autographen des Annalisten, welche der cod. Vatic. gr. 1941, f. 1 [5]", 303 [293], 169 [172] aufweist. Auf diese Handschrift, welche ehemals Zurita gehörte, hat neuerdings J. Mercati (Journal of theological studies [1906], 397 ff.) aufmerksam gemacht.

S. 3, Z. 30: Wir lesen in einem anonymen Traktat 'de schismate' (vatik. Archiv armar. 54, vol. 39, f. 225; s. über ihn oben S. 414) über die Wahl Urbans: ‘quia non per viam Sancti Spiritus sed per viam mali spiritus inducentis Romanos impiissimos ad timorem predictum electoribus infligendum, quem predesignit fulgur, quod cecidit conclavi die, qua debuerunt domini illud intrare.'

S. 3, Anm. 4: Dr. Göller machte mich gütigst auf Gayet, Le grand schisme d'Occident I, 8; Pièces justif. p. 162, aufmerksam, wo von ähnlichen Anschlägen die Rede ist.

S. 6, Anm. 4: Eubel 1. c. I.

S. 11, Z. 14: 'videbitur expedire.' Et sic finit.

S. 12, Überschrift: Herbst 1394.

S. 13, Anm.: Morel-Fatio.

S. 16, Z. 22: zelatores.

S. 18, Z. 18: Diese Überschwemmungen werden auch in den Intr. et exit. n. 374, ff. 60, 69, 75 erwähnt.

S. 26, Z. 17, Anm. 3: S. Instrum. miscel. 12. April 1396 wird erwähnt ‘Bernardus Gilberti, auditor causarum palatii apostolici'.

S. 29, Anm. 3: S. Intr. et exit. n. 372, f. 200 eine Bezahlung vom Februar 1396 für die Überführung des Gefangenen von Villeneuve-le-Berc nach Avignon.

S. 32, Z. 15: lecteratorie.

S. 34, Anm. c: vgl. oben S. 121, Anm. 1.

S. 40, Anm. 2: vgl. auch unten S. 59, Z. 3.

S. 41, Z. 9: vgl. Supplic. n. 90, f. 5: 'scutifer e[iusdem] s[anctitatis] v[estre] Iohannes Drogoli, regis Iherusalem et Sicilie consiliarius et magister rationalis.'

S. 44, Z. 6, Anm. 8: S. Pauletus de Sadone (Zadone), magister aule domini

nostri pape' in Intr. et exit. n. 372, f. 186 und n. 375, f. 178▾.

S. 46 sind Anm. 5 und 7 umzustellen.

S. 46, Z. 13. 15: molsiones, vgl. ob. von dem katalanischen molto: Hammel.
S. 47, Anm. 4: Narbonne.

S. 55, Anm. 4: Es waren vielmehr die Kardinäle Malesset, Thury und Saluzzo; vgl. oben S. 523.

S. 58-65: Die meisten der hier folgenden Namen finden sich auch in Supplic. to. 91, ff. 10 f., 18, 208–219, besonders ff. 214-217. Ich entnehme diesem Bande folgende Verbesserungen und Varianten:

Z. 34: Domi-
S. 60, Z. 5: Iohannes Royz de

S. 59, Z. 3: Iohannes de Lines; Z. 21: Iacobus de Aynsa;
nicus Navarri; Z. 35: Eximinus de Latiessas;
Novallas; Z. 9: Martinus de Orous; Z. 34: Guilermus Riba; S. 61, Z. 22:
Raymundus de Villarovir; - S. 62, Z. 29: Berengarius Tarrago; - S. 63, Z. 16: Iohannes
Bruy de Curicaron; zu Z. 26 bemerkt Zurita: 'Omnes XXIII'; S. 64, Z. 3. 5.

7. 8: Zurita, Anales 1. 12, c. 45; to. 3, f. 109 erwähnt einen Archidiakon von Birversca aus der Diözese Burgos. Dagegen findet sich in den Supplic. 1. c. f. 213: 'Garsias Lupi de Birviesca alias Lordon, clericus Burgensis diocesis' und wird dieser Name auf dieser Seite zehnmal in dieser Form wiederholt.

Ebendaselbst werden auch mehrere Namen ergänzt: S. 59, Z. 4: Iohannes Luppi de Atienca; Z. 16: Michael Eximini de Langa; Z. 23: Andreas Royz de Embit;

[ocr errors]

[ocr errors]

Z. 31: Fer-
Z. 5: Iohannes

Z. 25: Petrus Eximini de Carrero; Z. 28: Petrus de Sos de Alfaro;
dinandus Sancii de Turri; S. 60, Z. 3: Ferdinandus de Alias;
Roderici de Novallas; Z. 11: Iohannes Sancii de Erla; Z. 28: Iohannes Dachs;

S. 61, Z. 1: Iohannes Vivoni;

[blocks in formation]

Zu S. 3, Z. 2: reputabant se sume gravatos;

nec istud erat novum Romanis,

nam propter predictam causam alias insurrexit scisma, ut potest notari in Bavaro et fratre Iohanne de Corbaria; sancte memorie dominus.

S. 65, Anm. d: Fr. Guillermus ons nou pape

S. 67, Z. 2: protonotarius de Harricurt; ob derselbe, der 1407, 28 Jahre alt, zum Erzbischof von Rouen erwählt, von Benedikt zurückgewiesen, erst von Alexander V 1409 eingesetzt wurde? S. Eubel, Hierarchia cath. I, 448.

S. 69, Z. 36: que parata.

S. 70, Z. 11: pessimorum.

S. 73, Anm. 5: Raimund de Callario.

S. 77, Anm. 3: Die von mir gegebene Erklärung des Privilegs der Glocke findet sich in F. Cancellieri, Le due nuove campane di Campidoglio. Roma, 1806, p. 29 und A. Rocca, De campanis in den Opera omnia. Romae, I (1719), 183, 158. Nach Valois 1. c. III, 227 wären die Kardinäle berechtigt gewesen, wenn sie ausgingen, vor sich mit einer Glocke läuten zu lassen. Doch fehlt hierfür eine Belegstelle. Allerdings schliefsen sich die beiden Behauptungen nicht aus.

S. 81, Anm. 4: vom Ende.

S. 101, Anm. 6: In cod. Ottob. 2357, f. 107 finden wir den Titel einer Ansprache, die in den allerersten Jahren des Schismas gehalten wurde: 'Propositio ordinata per dominos Aniciensem episcopum, Iunianum palacii apostolici causarum auditorem, Petrum de Muris et Petrum Candonis, legum doctores et advocatos consistoriales.'

S. 105, Z. 5: nach cod. Vatic. Barber. 138, f. A, B war 1406 'frater Lambertus Iohannis, prior conventus Cartusien. Villenove Avinionenis dioc.' Z. 17: combureretur. S. 106, Z. 10: Petrus de Montevici, prior Astensis; s. Denifle-Chatelain, Chartul. univ. Paris. IV, 667.

S. 111, Anm. 5: Vgl. über ihn auch Supplic. n. 91, f. 26 (Iohannes de Verbous, ambaxiator comitis Sabaudie) und Intr. et exit. n. 371, f. 206.

S. 113, Anm. 9: Vgl. oben S. 187, Anm. 3.

S. 120, Anm. 2: Vgl. E. Maignien, Faits et gestes de Guillaume de Meuillon. Grenoble, 1897.

S. 121, Anm. 6: Vgl. oben S. 41, Z. 9.

S. 138, Z. 29: coram papa; Anm. 8: Der hier erwähnte Provinzialminister der kastilianischen Franziskanerprovinz war wohl Ioannes Henrici, s. Bullarium Franciscanuni VII, p. 345, n. 1009, 1010, p. 349, n. 1019, vgl. p. 758; Z. 32: Castelle. S. 146, Z. 12: celebrabit.

S. 154, Anm9: Ioannes Vasquez de Cebeda, 1398—1435.
S. 175, Z. 7: panno aureo; Z. 8: consuevit.

S. 178, Z. 11: videlicet episcopos.

S. 197, Z. 23: qui erunt secum.

S. 200, Z. 6: barcam clausam;

Z. 8. 9: ymo quando pape placuit, palacium

et fortalicia camerario apostolico reliquerunt, salvis personis.

S. 247, Z. 2: El Humano; Z. 9: El Cazador (1387–1396).

S. 280, Z. 8: Molt som maravellats.

S. 295, Z. 19: non fiebant.

S. 296, Z. 12: bald nach dem 15. Oktober.

S. 495, Anm. 2: Paderborn, 1904, zu ergänzen.

S. 540, Anm. 3: In der römischen Obedienz folgte auf fr. Heinrich Alfieri von Asti 1387-1405 auf dem in München gehaltenen Generalkapitel Anton de Pereto 1405 -1420; vgl. K. Eubel, Bullarium Franciscanum, VII, 6, n. 12; 164, n. 454; 196, n. 522; 546, n. 1465, und Nik. Glassberger, Chronica (in Analecta Franciscana II), pp. 220, 223,

225, 275.

S. 544, Z. 23: [152].

« ÖncekiDevam »